Preparatius

Estic pensant què posaré a la maleta, però encara no ho sé. Sé que hi aniran les fotos dedicades, la cafetera i els paquets de cafè, i els ninotets de sempre. Més enllà d'això, se'm fa difícil. Roba... o quins llibres, per exemple. La guia, que vaig comprar el 2003, d'Europa de l'Est (o la part on surt Moldàvia i Ucraïna). Crec que no hi ha cap guia, així, només de Moldàvia. I el diccionari petit rus, que no serveix de res, però és bonic, així petit. I potser ja està. Si penso en comprar-lo, el diccionari romanès-català. Més enllà d'aquí, el pensament ja se m'encalla i haig de deixar-ho estar

No és fàcil, no

Imaginació de la ciutat abans de posar-hi els peus

Des que vaig trobar per algun lloc que Chisinau és una de les cinc ciutats més lletges del món, que de tant en tant ho vaig repetint. No, dona, em diu qui sigui que m'ha sentit, no pateixis, ja veuràs que no n'hi ha per tant, que té les seves coses.. té parcs, oi? un arc de triomf, el centre... ja veuràs, que t'agrada

(un arc de triomf amb un rellotge, sí senyor)

Sí, ja ho sé que m'agradarà, només és que em va fer gràcia trobar això. Allò que és lleig a mi m'atrau, des de sempre. També allò que és verd. (heu estat mai a la meva habitació? doncs això)

(està feta de Lego)

Chisinau és, per tant, lletja*, i també molt verda. Me l'imagino d'avingudes amples, edificis grisos (o groc-beix), potser d'un verd pastelós i algun de salmó. Estructures de formigó pels llocs, potser alguna escultura dels anys seixanta, també de formigó. Racons plens de males herbes, més estructures, però metàl·liques, i rovellades. Racons amb fang si plou, sorra si no plou. Repeteixo, avingudes amples i edificis de quatre pisos, i entre el carrer i l'edifici, arbres. Si aquests dies baixeu per la Rambla de Catalunya de nit, sentireu que fa molta olor de til·lers. Olor d'arbres, a Barcelona? sí. Doncs m'imagino l'olor que deu fer ara Chisinau i segur que és ben bona. L'olor que fa entre els arbres, ara que ve caloreta, i potser passa una mica de ventet, no és tan difícil d'imaginar. També m'imagino esglesietes ortodoxes, de colors brillants (blaves i vermelles i grogues), i trossos de ciutat sense arbres, o massa pocs, on hi fa una calor horrible i no veus mai el final i penses, buf, ara haig de creuar tot això a ple sol. L'asfalt i les voreres aixecades, mal cuidades, alguna font. També, si hi ha tramvies (espero que sí), me n'imagino els cables anant a banda i banda de carrer. Em venen al cap, què voleu, imatges barrejades de Moscou i de Belgrad. Moscou a l'hivern, Belgrad a l'estiu, que és el que millor conec. 

(no sé si hi ha tramvies, però almenys trolebusos sí que n'hi ha)

El que més em costa és barrejar en totes aquestes escenes un rerefons de parla romanesa, que no és eslava i sona diferent. Que els cartells no estiguin en ciríl·lic, per exemple, tot i que potser n'hi ha que hi estan. Me n'oblidava, el verd. També hi ha molts parcs, a Chisinau. Algú m'ha dit que creu haver sentit que Chisinau és la ciutat més verda d'Europa. Aquesta no us l'esperàveu, oi? Doncs sí

(un parc i un llac)

Si dic, per tant, que Chisinau és una de les ciutats més lletges del món, no us quedeu amb la paraula "lletja", quedeu-vos amb el somriure que se'm dibuixa a la cara. I moriu-vos d'enveja^

*pensem què és lleig i què és bonic. Per mi, objectivament bonic ho és Itàlia, per un altre ho serà algun poblet d'alemanya. A mi, les ciutats de l'Europa de l'Est em fascinen massa com perquè les pugui jutjar seguint aquests criteris. Si t'enamores, què més dóna que sigui guapo o lleig? si no ets capaç ni d'adonar-te'n
^l'altra opció a l'enveja és fer un raconet per venir-me a veure

Ș-așa-mi vine

No he trobat ningú que em digui que el moldau no és romanès, però sí que tots em diuen que el romanès que es parla a Moldàvia és com un romanès de pagès (amb connotació negativa, clar). Jo sóc d'un poble de Girona, senyors meus, així que el prejudici no m'afecta

Ahir vaig portar una cançó popular moldava* a una noia de romania, per traduir-la juntes. La traducció no ens va quedar gaire bé, però si la redactés diria alguna cosa com: si algun dia em venen ganes d'apunyalar una pedra amb un ganivet fins a fer-hi foc, perquè a la vida no tinc sort. I si no tinc sort a la vida és perquè el dia que la van repartir jo estava treballant, i a tothom li'n van donar un munt (un carro, a l'original) i a mi només me'n va tocar una mica (un got), i el got ni tan sols estava ple. I la meitat era verí, i ni tan sols de verí estava ple, i la meitat era de mala sort. A dalt del cel està seré, però un munt de núvols venen cap a mi, dalt del cel està ple d'estrelles i en canvi els núvols baten cap a mi. Si algun dia em ve un pensament,  me n'aniré al bosc tot cantant

Això seria, doncs, la traducció en format redacció, però millor us poso la melodia

* avui li he parlat d'aquesta cançó a un amic del nord-est de Romania. M'ha dit: no és de Moldàvia el país, és de Moldàvia la regió! Bé, la regió de Moldàvia també inclou Moldàvia

Un mes abans

Ja fa uns anys que sé que Chisinau existeix, però tampoc tants. Ja fa uns anys, també, que sé que m'agrada Europa de l'Est, però si m'haguessin dit que me n'aniria viure a Chisinau una temporada potser m'hauria posat a riure, o potser m'hauria arronsat d'espatlles i hauria dit "ja pot ser"

Potser si no hagués anat tot d'una manera tan precipitada i casual (i ara no vull entrar en detalls, però la distància entre l'aparició de l'oportunitat i el meu "sí vull" va ser cosa de 4 dies comptats), no hi estaria anant. Tant se val, d'aquí un mes ja hi seré

Més que anar a Chisinau, m'hi deixo endur. No voldria que aquest deixar-se endur semblés mancat d'entusiasme, al contrari, estic molt contenta que els esdeveniments se m'enduguin cap allà, com una riada, perquè potser si m'hi pensés massa em quedaria. I crec que si em quedés faria mal fet

Tot això són coses variades que vaig pensant mentre s'acosta el dia de marxar, l'1 de juliol, 9 mesos a Chisinau