dimarts, 30 d’octubre del 2012

curtet

Sempre que penso en quan estava a Moscou, em recordo d'anar molt abrigada, de la neu i del fred. Com si la ciutat hagués estat nevada durant tot el temps que hi vaig ser. Però ara que sóc a Chisinau, de fet recordo una de les coses que més em va agradar de ser a Moscou: veure el canvi de l'estiu a la tardor i de la tardor a l'hivern
Perquè aquí a Chisinau també estic notant el canvi a la tardor més que mai. Potser és que em fixo més en les coses, però imagineu-vos el canvi d'estiu a tardor en una ciutat plena d'arbres i poc cuidada: els carrers estan coberts i recoberts de fulles, i les fulles són molt grogues i molt taronges, i és molt bonic

Clar que és la tardor, i per tant el cel és gris i plou i fa molt vent. Però em fa il·lusió pensar que s'acosta l'hivern i podré tornar a gaudir del canvi




Always that i think about my time in Moscow, i remember myself dressing lots of clothes, i remember the snow and the cold. As if the city had been with snow all the time i was there. But now that i'm in Chisinau, actually, i remember one of the things that i enjoyed most of being in Moscow: seeing the change from summer to autumn and from autumn to winter
Because here in Chisinau i'm also feeling the change to autumn more than ever. Maybe is because i pay more attention to everything, but imagine the change from summer to autumn in a city full of trees and not very well kept: the streets are covered and recovered with leaves, and the leaves are very yellow and very orange, and is very beautiful

Of course is autumn, so the sky is grey and it rains and it is very windy. But i'm very excited about thinking that the winter is coming and i will enjoy the change again

dimarts, 2 d’octubre del 2012

Resum

Si estic dies sense escriure no és perquè no em passi res, sinó que és perquè em passen masses coses. Si recapitulo a l'últim dia que vaig escriure (un dimarts):
-Dimecres vam projectar un documental al flatspace, ni més ni menys que sobre el barri de lavapiés, i vaig conèixer un dels artistes més importants de la ciutat (del país), que em va dir que havíem de fer un projecte junts un dia, i ara no ho recordo, però era alguna cosa com filmar algú a Catalunya donant una barra de pa bo (és que no sabeu com enyoro el pa!) a una furgoneta que creuaria europa per portar-me-la a Chisinau. Sona molt bé això "un dels més importants", però aquí no té gaire mèrit, he vist el primer ministre en persona un munt de vegades ja
-Dijous vaig anar a classe a la universitat, i em vaig aixecar quan la professora va entrar. Després vaig anar a visitar el barri de Ciocana, i per tornar al meu barri (Botanica) vaig agafar un autobús que feia volta per fora de la ciutat i passava per un munt de llocs interessants, també passava pel costat de les dues xemeneies altíssimes que veia des de la finestra del meu primer pis i que sempre pensava que m'agradaria veure de més a la vora
-Divendres plovia molt, però volia anar tant si com no a veure la fira de llibres. Em vaig perdre en el camí d'anada i no portava paraigües, així que vaig entrar xopa de cap a peus a la fira del llibre, i la tele em va filmar mentre entrava traient-me la jaqueta empapada
-Dissabte vaig anar d'excursió a Hincesti, a una casa museu d'un home que en el seu moment va ser el més ric de tots els Balcans, a més de ser un espia rus i un espia turc. I també al monestir de Capriana, i no li vaig trobar cap gràcia
-Diumenge era la velohora, el dia de la bicicleta, i 8000 persones es van reunir al centre per recórrer la ciutat en bicicleta. També hi havia un concert gratuit de Zdob si Zdub, però feia moltíssima calor i era a les dues del migdia
-Dilluns no ho sé
-Dimarts va venir una amiga d'una amiga, que la meva amiga havia conegut a l'alberg de Brasov. Portava deu mesos viatjant (és de Japó i ha estat per àsia i ara europa), i volia passar per Chisinau camí d'Odessa i Kiev i es va quedar al meu pis mentre la meva amiga seguia a Brasov. A la feina no recordo què vaig fer, però sé que vaig sopar al pis amb l'amiga de l'amiga i el couchsurfer de la meva companya de pis
-Dimecres vaig anar al mercat de segona mà i per 10 leis em vaig comprar: un jersei, un mocador i una samarreta de mudar, i al vespre vam passar un documental del Laboratorio 3, també de Lavapiés
-Dijous vaig oblidar-me que al matí tenia classe, però a la tarda vaig estar al Flatspace amb el projecte de recollida-intercanvi de llibres vells que hem començat, però només va venir una noia a deixar dos llibres i una iaia que treballa a davant se'n va emportar quatre de cop. També van venir uns adolescents a beure te i em van fer companyia una estona. Més al vespre vaig fer classe de romanès
-Divendres era el "mercat de les ONG", així que vaig anar allà a fer propaganda de les ONG on estic jo, i vaig posar-me en el paper d'atenció al públic que feia tant que no utilitzava. Durant una estona m'avorria tant que vaig anar a ballar una hora (http://www.youtube.com/watch?v=3_NcXjA_4Yg) o el que fos. Hi havia un adolescent molt malalt en cadira de roda, i com que la hora és circular com la sardana, un capellà em va agafar la mà, em va separar de la persona que tenia al costat i va fer que la hora o el que sigui rodegés l'adolescent malalt i tots ballàvem al seu voltant i la veritat és que vaig sentir molta vergonya d'estar fent això. Més tard el capellà es va posar a cantar durant una estona amb el micro manele (la versió romanesa del turbofolk serbi i la camela espanyola?), i encara més tard, quan ja s'havia acabat el mercat, vam anar a menjar amb els d'una altra ONG i ens van donar placinte i pastís i xampany. Encara més tard vaig anar a veure El jardí del cirerers de Txékhov (40 lei), i em sembla que aniré molt al teatre, perquè és molt barat i m'agrada
-Dissabte vaig anar a veure la Cathi per pensar el viatge
-Diumenge vaig estrenar la samarreta de mudar i vaig anar al teatre de nou, però al teatre romanès, a veure Take, Ianke si Cadar, que és una comèdia del 1930. Vaig entendre de què anava, però només podia entendre una de cada deu bromes, així que només reia un 10% del que tocava i els meus acompanyants es van pensar que no m'havia agradat. Però tornaré al teatre en romanès
-Dilluns (ahir) vaig anar a buscar el meu carnet de residència i ja sóc oficialment habitant de moldàvia, després vaig anar a fer un cafè i a comprar entrades pel ballet. Més tard vaig anar a treballar. Una part de la feina va consistir en anar al final de la ciutat, a Alba Iulia, a una fàbrica que antigament havia estat una fàbrica de teles, però que ara hi ha de tot, una impremta, no sé.. crec que algun edifici està ocupat per alguna facultat, a buscar un munt de revistes que no s'han pogut vendre
-Dimarts (avui) he mirat la meva lliçó setmanal de History of the world since 1300 de Coursera, he anat a treballar, he acabat la feina en cadena que portàvem temps pendent d'acabar (preparar unes carpetes amb 7 dibuixos cada carpeta, escriure 1/500, 2/500, 3/500, etc, a cada dibuix i enganxar una enganxina a la carpeta on també s'hi ha d'escriure 1/500, 2/500, 3/500. He arribat al 452/500, però s'han acabat les etiquetes i no he pogut continuar). Al vespre he fet pilotes de malabars amb un altre couchsurfer de la meva companya de pis, que no sé quant temps fa que viatja, el cas és que porta anys viatjant fent autoestop. I ahir li xafardejava la memòria externa i vaig trobar que tenia The shutka book of records (http://www.youtube.com/watch?v=Y3nbnNN8C88) i Ko to tamo peva amb subtítols en anglès, que és una cosa que no havia pogut trobar mai



Total, que ja veieu... Però la veritat és que tot això és el dia a dia, i per sobre de tot planeja el viatge que començarem el dilluns, que consisteix en creuar Romania i arribar a Belgrad fent autoestop. Com que no n'he fet mai, no sé com anirà, però tot pinta que anirà bé. Anirem amb compte i tal... no patiu més del que cal patir. Estic emocionada i nerviosa, com quan vaig viatjar sola amb tren pel nord de la pensínsula balcànica o com quan vam fer un tros del transsiberià en ple hivern